verdures

Un recepta ben tradicional que sempre us donarà un gran resultat. La coliflor és una verdura d'hivern que cal aprofitar, rica en fibra, vitamina C i en àcid fólic, beneficis clars per al vostre sistema nerviós i la vostra salut cardíaca. A més la "colina" ajuda a expulsar l'excés de greix del nostre fetge. Això si, consumiu-la amb més moderació si patiu problemes gastrointestinals (gastritis, úlcera, color irritable, etc), doncs és una mica flatulenta. Som-hi!

Coliflor amb beixamel

Llet

step 0

step 1

step 2

step 3

Poseu abundant aigua a bullir, i si voleu, afegiu-hi una pastilla de brou.

step 4

Mentre s'escalfa l'aigua aneu tallant daus de pernil. Jo he gastat un troç de pernil ibèric que tenía i un altre de bacó.

step 5

Quan arrenqui el bull, tireu-hi la coliflor i ho deixeu bullir entre 15 i 20 minuts, no més. Vigileu-les bé no es desfacin. Si us emprenya la olor que fa, hi podeu posar un raig de vinagre per minimitzar-ho.

step 6

Mentre es fa la coliflor, salteu el pernil en una paella.

step 7

step 8

Ara, ja podeu anar preparant una beixamel clàssica. Aquí trobareu la recepta pas a pas.

step 9

La beixamel no té cap misteri. Un cop feta la reserveu.

step 10

Per comprobar si la coliflor està ben cuita, punxeu-la amb la punta d'un ganivet. Si no ofereix resistència ja la podeu treure. Tracteu-la encara amb més cura, doncs cuita tendeix a desfer-se fàcilment.

step 11

En una paella, tireu un raig d'oli d'oliva i enrossiu un parell d'alls laminats.

step 12

Un cop daurats, afegiu-hi amb compte la coliflor.

step 13

step 14

I sencillament li doneu una volta a tot amb una cullera. No més, doncs la podeu desfer molt fàcilment.

step 15

step 16

step 17

Una mica de formatge per gratinar i mantega i cap al forn. Altrament, ho podeu deixar refredar i congelar.

step 18

step 19

step 20

Aquest era un dels potatges que feia habitualment la meva mare i que vaig decidir provar quan era petit, simplement, per la pinta tan bona que tenia. No sé quina edat tindria, però era menor d'edat segur. Recordo que la meva mare ho guisava pel meu pare... i es pensava que no m'agradaria. Però em va encantar. Des de llavors, és un plat que cada hivern no falta a casa nostra. Està molt bo. És un plat de temporada molt gustós gràcies a l'aportació dels espinacs frescos. Amb cigrons ja cuits tampoc queda igual, així que els haureu de posar en remull el dia abans. Proveu-lo.

Potatge d'espinacs i cigrons

Cigrons

Espinacs

Ceba

Tomàquet

Porc

Arròs

Mongetes

El dia abans posarem els cigrons en remull.

Calculeu aigua de sobra, ja que creixeran força.

L'endemà, ja els tindrem així de macos.

Ja sabeu que els espinacs tenen molta sorra i s'han de rentar molt bé.

La resta, les fulles, jo les poso dins la pica plena d'aigua i les rento bé. Aquest procés el faig fins a 3 vegades, per assegurar-me que no quedi sorra.

Primer de tot, farem un sofregit. Jo agafo una paella, amb una mica d'oli i dauro els alls.

A continuació, afegim la ceba, una gran o dues petites trinxades. A foc baix, i les deixem que vagin agafant coloret... que caramel·litzin.

Mentrestant, podem anar ratllant els tomàquets.

Ara, aquest sofregit, el posarem dins un bol per triturar...

Preparem una olla d'aquelles de tota la vida, jeje.

A mi m'agrada daurar una mica la cansalada primer, per això tiro un raig d'oli.

Tirem la cansalada... la fulla d'api i l'os de pernil.

step 21

step 22

Els cigrons, els colarem, ja que no volem aprofitar l'aigua de posar-los en remull, sobretot si hi hem posat bicarbonat. Les molècules de bicarbonat s'uneixen als sucres inductors de gas dels cigrons, coneguts com a oligosacàrids. Dit en termes més col·loquials, aquest contingut és flatulent. Per tant, aquesta aigua amb bicarbonat la descartarem, ja que també ens pot deixar gust salat, fins i tot gust de sabó en grans quantitats.

step 23

Els rentarem una mica a sota de l'aixeta. Amb tot aquest procés, reduirem el poder flatulent dels cigrons.

step 24

step 25

step 26

Li donarem un parell de voltes més a tot plegat i...

step 27

step 28

Més o menys, ha d'estar ple d'aigua, però que es vegin els cigrons al fons.

step 29

step 30

Ara, ho tapem i ho deixem coure a foc mitjà durant una hora tranquil·lament. Vigileu si cal afegir més aigua. Penseu que el resultat final ha de ser sucós i que també s'ha de coure la pasta.

step 31

Mentre es fan els cigrons podem anar preparant l'arròs, els fideus i el xoriço. Normalment, calculo uns 50 g de cada ingredient, que serà suficient per a 4/6 persones. Penseu que el que mana ha de ser el cigró.

step 32

Quan els cigrons ja siguin cuits... incorporem els espinacs frescos. Al principi sembla que no hi cap... perquè el volum és important... però de seguida, amb l'escalfor s'abaixen i queden en res.

step 33

En el mateix moment... incorporarem el sofregit triturat...

step 34

step 35

A mi el xoriço m'agrada sec i fort de gust. Utilitzo més xoriço de penjar que no pas els que venen expressament per caldos o per bullir. I és que és un ingredient essencial per a mi. Si no trobo el xoriço adequat... no faig el plat. Bé, si no trobo espinacs frescos tampoc.

step 36

En aquest punt, deixeu el conjunt bullir 5 minuts, tot ben remenat.

step 37

Tasteu el caldo i rectifiqueu de sal. Ja podeu afegir l'arròs i els fideus.

step 38

Ho tapem... que en 20-25 minuts ja estarà acabat el plat.

step 39

step 40

Anem a tastar-ho... ummmmm... què magnífics que són els espinacs frescos.

step 41

step 42

Un plat d'aquells d'hivern... que entra de meravella. Cada any estic desitjant que arribi la temporada d'espinacs per fer aquest plat.

step 43

És un plat contundent, així que compte amb els segons i les postres.

step 44

Per cert, si us sobra... podeu triturar-ho tot plegat i fer una crema deliciosa. Bon Profit!

Avui us presento una recepta senzillota. És un estofat de patates... sense més, però jo he volgut enriquir-lo una mica amb l'aportació d'uns bolets secs tipus carreretes o moixernons i ho he acompanyat d'un ou dur. Un plat molt econòmic que us resoldrà qualsevol àpat. Us recomano utilitzar patata vermella per bullir i si es ecològica i del país, millor. Espero que us agradi.

Patates viudes

Patata

Ametlles

Primer de tot, posarem els bolets secs en remull, s'hi estaran uns 20-30 minuts.

També posarem a coure els ous, tants com persones.

Ara, escapcem les patates, és a dir, les trenquem per fer sortir tot el midó. Feu un petit tall amb un ganivet i la resta del tall el forceu amb les mans... fins que es trenqui.

... i hi tirem una mica de pebre vermell.

En una paella amb una mica d'oli... hi sofregirem la ceba poc a poc....

... llavors hi incorporem l'all picat i ho deixem uns minuts més.

A continuació, hi incorporem el tomàquet ratllat... que ha agafat un color més intens gràcies al pebre vermell.

Ho remenem una mica i deixem que caramel·litzi durant uns 10 minuts a foc baix. Compte, que no es cremi.

Mentrestant, anirem preparant la picadeta.

Hi posarem un grapat d'ametlles torrades i pelades...

Poc a poc notareu que el sofregit agafa textura de melmelada i que s'ha consumit tota l'aigua del tomàquet.

Serà el moment d'incorporar-hi les patates.

Ho deixarem torrar dos o tres minuts mentre ho remenem tot plegat.

Seguidament, hi posarem l'aigua que hem emprat per rehidratar els bolets....

... i més aigua fins a cobrir les patates.

Ho salem, ho tapem i ho deixem coure uns 15 minuts a foc mig-baix.

Quan a les patates els quedin uns cinc minuts de cocció, hi afegirem els bolets...

Notareu com, gràcies al midó i la picada, la salsa s'espessirà força.

Ho tapem de nou i esperem els cinc minuts.

Les patates són perfectament cuites. Ja podem parar el foc. Com tots els guisadets, si reposa unes hores o un dia, encara estarà més bo.

Decorem amb l'ou dur... i si voleu, podeu aixafar-ho tot plegat amb la forquilla... que és com m'agrada menjar-ho. I la copeta de vi que no falti, és clar.

El pebrot de Padrón és de petites dimensions, entre uns 5 i no més de 10 cm, de color verd oliva a verd groguenc i que tenen com a particularitat gastronòmica, a més del seu intens sabor, el qual alguns exemplars resulten particularment picants, aproximadament entre un 10% i un 25%. Com veureu, no necessiten massa elaboració. La forma més tradicional de servir-los són fregits o fets a la planxa... i presentats amb un polsim de sal, de vegades, grossa o en escates. A mi m'agrada utilitzar-los com a tapa o com acompanyament d'altres plats.

Pebrots de Padrón

Pebrot

En una paella ben calenta amb un raig d'oli, salteu-los.

Remeneu-los bé, ja que s'han de fer per totes bandes.

Quan el color daurat sigui majoritari ja podeu apagar el foc.

Encara que els veieu sencers... la calor residual farà que s'abaixin i quedin tovets.

Finalment, a mi m'agrada salar-los amb sal d'escates Maldon.

Uns quants vidres per sobre... li donaran textura i sabor, igual que passa amb el Pop a Feira.

I ja els podem servir a taula, ben calentons.

Assegureu-vos de tenir beguda a prop abans de tastar-ne un.

Ummm... aquest no pica... però el segon si... i ha sigut bàrbar!... m'encanta!

Com podeu veure, també els podeu utilitzar com a guarnició d'unes Albergínies farcides. Bon profit!

Aquesta setmana, el nostre xef Òscar Manresa ens porta un plat típic de la Cerdanya i l'Alt Urgell molt popular en aquestes dates: el trinxat de la Cerdanya. Per elaborar-lo necessites molt pocs ingredients, que són: una col d'hivern, patates, cansalada viada i all. Ah! I no pot faltar un bon rajolí d'oli d'oliva. Un plat molt senzill amb productes de la terra amb el que sorprendreu a tothom. Som-hi!

Trinxat de la Cerdanya

Primer de tot, tallem la patata i la col molt fina i la bullim en una cassola amb aigua i sal durant 15 minuts aproximadament, segons la mida de la patata.

Ara és el torn de l'all i la cansalada viada, que també tallarem de manera molt fina. En una paella amb un raig d'oli, cuinem els dos ingredients.

Quan ha acabat la cocció de la patata i la col, la deixem escórrer perquè perdi l'aigua i l'afegim a la paella amb l'all i la cansalada. Remenem bé els ingredients i xafem amb una forquilla tot plegat fins a aconseguir una pasta.

Per últim, li donem una forma semblant a una truita francesa i deixem que es torri una mica per totes bandes. Per decorar, daurem un tall molt fi de cansalada a la mateixa paella fins que quedi ben cruixent, i el col·loquem per sobre amb un raig d'oli. Ara sí! Bon profit!

Aquest és un dels plats típics que es feien a casa nostra. Però quan es feien, i jo era més petit, no me les fotia. Eren d'aquells plats de «gran» dels que mengen els «papes». Amb el temps... l'edat i el coneixement, t'adones que quantes coses deixem de gaudir quan som petits o joves... en pro d'una alimentació més, diguem-li, saborosa. I he après a gaudir de les carxofes. N'estic orgullós. La carxofa és una molt bona verdura. Segur que a molts de vosaltres no us agrada... però si és així, procureu donar-vos una segona oportunitat i torneu-la a tastar. Amb els temps... els gustos canvien... tot i que una bona preparació del producte també hi fa. Si són fetes a la brasa, en un foc de llenya... encara millor. Però així, com us les presento avui... són prou bones.

Carxofes al forn

Carxofes

Tenim unes fabuloses carxofes del Llobregat.

Clar, si és temporada... més maques seran. Les hem de netejar bé.

També tallarem la punta de la carxofa... més o menys un dit. Hi ha molta gent que no fa aquest tall.

Ara, pelarem la carxofa... per extreure'n les fulles més verdes.

Ara, les netejarem a consciència sota de l'aixeta. En algunes podeu trobar tota mena de 'bitxos' que viuen o vivien feliçment.

Ara hi tirarem una mica de suc de llimona per sobre. Això evitarà que s'oxidin massa, ja que és una verdura que s'oxida ràpidament amb el contacte de l'aire.

De fet, jo li refrego tota la llimona per sobre... una mica.

Ara és qüestió de repartir trossets de mantega i cansalada entre les fulles de la carxofa.

... i a mi m'agrada cobrir-les inicialment amb una mica de paper alumini. Busco la cocció de la carxofa... i al final... li donarem un toc més daurat. De 35-40 minuts a 210 graus. Els últims 5-10 minuts només en mode grill i sense el paper d'alumini.

La cansalada ha d'estar torradeta... i la carxofa ben cuita.

Si voleu, també les podeu utilitzar com a guarnició d'un altre plat. Bon Profit!

Sí, sí, ja sé que els calçots no es cuinen així... però si us entra el gusanillo del calçot i no teniu possibilitat de fer una barbacoa amb foc de llenya, els podeu fer al forn... que queden molt bé. No queden igual, perquè falta el gustet aquell de brasa... però... tsch... déu ni do, eh?... són super bons. I és clar, primer de tot heu de veure com fer la Salsa de Romesco. Som-hi!

Calçots al forn

Calçots

Si teniu llar de foc a casa, els podeu fer al foc directament, que sempre és millor.

Jo no n'he tingut mai fins ara, eh?.... no us penseu. Per tant, seguim amb la recepta dels calçots al forn.

Talleu la punta (arrels) i la part de dalt (verda). Uns 10-15 per persona estan bé, com a primer plat, vaja.

La mida, doncs a mi m'agraden que no siguin grans ni petits.

Passeu-los per aigua i traieu tota la sorra.

Us han de quedar ben nets. Després, com ja sabeu, les primeres capes del calçots es desestimen... però queda més ben presentat així... per dinar a taula. Una altra cosa seria fer una calçotada com Déu mana... on aquestes coses no es miren.

Col·loqueu-los en una safata per al forn... un al costat de l'altre.

És molt recomanable fer-los sobre una graella i cobrir el fons de la safata inferior amb paper d'alumini. Durant la cocció, els calçots deixen anar sucs diversos... que poden embrutar molt el forn.

Els enfornarem a màxima potència, 230-250 graus... durant uns 30 minuts.

Passat aquest temps, els donarem la volta i els tindrem uns 10 minuts més.

Heu de veure que són tous de dins i torradets per fora... i estaran ben cuits.

Tsch... que mentre es fan els calçots... podeu anar fent la salsa de romesco, eh?

... i emboliquem la meitat en un paper de diari... i l'altra, igual. Fem dos paquets (un per persona). D'aquesta manera es conserven calents... i s'acaben de coure per dins.

I ara lo seu seria servir-los en una teula... però no en tinc. Els servirem en un plat... amb la salseta, és clar.

Ah!... que no us agraden els calçots?... i no serà que no els heu tastat?... a mi em passava el mateix... i ara m'apassionen, nanos!

... el suquem bé amb romesco... i cap a dins!... amb un gotet de vi negre, és clar.

Aquesta recepta em fa pensar en com seria la vida i la gastronomia dels nostres avis, besavis i rebesavis. La cuina tradicional antiga era una cuina contundent, orientada a recuperar tot allò que el cos humà havia perdut treballant de sol a sol al camp i, per tant, els menjars estaven carregats de proteïnes i greixos. Per tot això, tot i tenir l'estómac preparat per aquella forta dieta, era molt important acompanyar els grans plats d'altres platillos o amanides. Com ja sabreu, el vinagre és digestiu i ajuda a desintoxicar i purificar la sang, i destrueix bacteris, fongs i paràsits intestinals i estabilitza els nivells de sucre en sang, cosa que permet controlar millor la gana, el colesterol, l'obesitat i l'estrenyiment. Jo us recomano tastar la col confitada. Passat un mínim de 15 dies en vinagre ja es podrà consumir. Sempre que la col quedi coberta pel vinagre, la podreu conservar durant molt de temps i anar consumint-la durant l'any. Ni que sigui per curiositat, és recomanable preparar una col confitada, no costa gens de fer i sempre és interessant tenir-ne a la nevera. Avui en dia, és tot un luxe poder gaudir de les preparacions més tradicionals de la nostra cuina. Som-hi!

Col confitada

Si aneu al mercat, li podeu demanar a la verdulera que us netegi la col de fulles verdes.

Altrament, ho haureu de fer vosaltres mateixos a casa.

Per fer aquesta recepta només ens interessen les fulles més tendres i blanques. La partirem.

Un cop netes, les enrotllarem una mica i...

amb la mà les trencarem a trossos més petits. No us amoïneu si queden trossos més grans que altres.

A continuació, col·locarem la col dins un flascó de vidre de mida gran.

Farem una certa pressió, per aprofitar al màxim el volum del pot.

Seguidament, poseu-hi vinagre fins cobrir-ho tot. Jo he fet servir vinagre blanc, normal.

Només ens queda esperar un mínim de 15 dies.

I ja tenim la nostra col confitada preparada.

Passat aquest temps, ja la podreu consumir, conservant-se la resta en el mateix vinagre.

Abans de servir-la, es recomana deixar la col en remull en aigua un parell d'hores per treure-li l'excés de vinagre.

Ja la podem servir com acompanyament d'uns pèsols negres amb rosta, per exemple, molt típic del Berguedà.

Som molts els que, quan parlem de gastronomia catalana, de seguida fem aparèixer l'escudella, els canelons, els calçots, l'allioli, el pa amb tomàquet o la botifarra, però rarament parlem de les mongetes tendres bullides amb patates, o de l'arròs bullit, o de l'amanida verda. Aquestes, són receptes que sempre han estat (i estaran) presents a les nostres taules, amb un protagonisme especial dins el receptari tradicional. De vegades, podem arribar a tenir un sentiment contradictori envers aquests plats tan poc lluïts. De forma inconscient, fins i tot, els podem arribar a infravalorar. I la importància de mantenir-los és cabdal. De forma silenciosa, aquest és un dels plats més consumits de la nostra cuina, i potser és aquesta la recepta que millor representa aquella expressió que tots tenim al cap de «menjar verdura». No falta mai en cap dieta equilibrada i és un recurs nutritiu habitual per aquells moments de les nostres vides quan necessitem «fer net» d'excessos o, senzillament, volem mantenir una alimentació càrdio-saludable. Un plat extremadament senzill de cuinar, que només necessita patates i mongeta tendra (o verda). Com podreu intuir, en plats amb tan pocs ingredients la matèria primera determinarà el resultat, i molt! Si els ingredients són prou bons, només necessitarem amanir-los amb sal i un bon raig d'oli d'oliva verge extra. Esforceu-vos una mica a trobar bona matèria primera, que sigui de qualitat, més bona i saborosa el que també ajudarà a apreciar millor la verdura a tots aquells a qui us costa menjar-la, inclosos els més petits de la casa. Respecte a la cocció, jo considero que la mongeta verda necessita menys temps de cocció que la patata i, per tant, les hi afegeixo al cap de 10 minuts de coure les patates. Hi ha qui ho posa tot junt.

Mongetes tendres bullides amb patates

Posem a bullir abundant aigua amb una mica de sal.

Mentrestant, anirem preparant les verdures.

Un cop alineades, talleu les dues puntes de les mongetes.

Ara, talleu les mongetes a trossos de 3-4 centímetres i reserveu-les.

A continuació, peleu les patates i renteu-les.

Deixeu-ho coure tot plegat uns 20 minuts més.

Saleu-la al gust i, si voleu, poseu-hi també pebre negre.

I finalment, amaniu-ho amb oli d'oliva verge extra.

... però a ningú se li escapa que la millor manera és aixafant-t'ho tot junt amb la mateixa forquilla.

Top 9 verdures recipes from across the web

The most viewed verdures recipes by Recipe Cart users, saved from over 20,000 sites. Or, go to our Recipe Search Engine

Top Tags

Coliflor amb beixamel

Potatge d'espinacs i cigrons

Patates viudes

Pebrots de Padrón

Trinxat de la Cerdanya

Carxofes al forn

Calçots al forn

Col confitada

Mongetes tendres bullides amb patat...

Top 9 verdures recipes from across the web

The most viewed verdures recipes by Recipe Cart users, saved from over 20,000 sites. Or, go to our Recipe Search Engineic_arrow_forward_48px

Top Tags

Coliflor amb beixamel

Potatge d'espinacs i cigrons

Patates viudes

Pebrots de Padrón

Trinxat de la Cerdanya

Carxofes al forn

Calçots al forn

Col confitada

Mongetes tendres bullides amb patat...

The most viewed verdures recipes by Recipe Cart users, saved from over 20,000 sites. Or, go to our Recipe Search Engine